Compte de pagament bàsic

, ,

Aquesta anàlisi se centra en l’accés als serveis bancaris bàsics i com se’n pot fer el trasllat des d’un compte de pagament menys avantatjós. Sempre des del punt de vista dictat per la problemàtica de les persones amb problemes d’inclusió financera.

El Reial decret llei 19/2017, de 24 de novembre, de comptes de pagament bàsics, trasllat de comptes de pagament i comparabilitat de comissions recull la Directiva 2014/92/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, sobre la comparabilitat de les comissions connexes als comptes de pagament, el trasllat de comptes de pagament i l’accés a comptes de pagament bàsics.

Els seus objectius són tres: Facilitar l’accés dels clients potencials als serveis bancaris bàsics, millorar la transparència i comparabilitat de les comissions aplicades als comptes de pagament, i millorar el trasllat de comptes de pagament.

Totes les entitats de crèdit tenen l’obligació d’oferir el «compte de pagament bàsic», que és el que regula la llei. Poden contractar aquest tipus de compte les persones que resideixin a la Unió Europea, encara que no tinguin domicili fix, les que n’hagin demanat asil i les que, tot i no tenir permís de residència, no es poden expulsar per raons jurídiques o de fet.

Pel que fa a Sabadell, això inclou totes les persones que hi viuen i no tenen ordre d’expulsió.

El compte de pagament bàsic ha de permetre el dipòsit de fons la retirada de diners en efectiu en les oficines o en els caixers automàtics. Pel que fa als pagaments, ha de permetre els domiciliats, els que s’efectuen amb targeta, de dèbit o prepagament, i els que es fan en línia. També han de permetre les transferències de fons, incloses les permanents. Aquestes gestions es poden fer tant en oficines de la institució com en línia quan l’entitat disposi d’aquest servei.

La comissió que l’entitat carrega no pot superar un màxim que estableix l’estat. Actualment, és de 3 euros al mes (36 euros l’any). Gairebé totes les entitats permeten 120 pagaments anuals i no cobren per l’emissió i manteniment de la targeta de dèbit.

Si la persona que obre el compte es troba en «situació especial de vulnerabilitat» la comissió pot ser de 0 euros l’any si es justifica.

Les entitats no poden condicionar l’obertura d’aquest tipus de comptes a cap altre servei dels que ofereixen ni denegar la seva obertura per causes no taxades a la llei o que no demani a TOTS els clients de l’entitat.

Les entitats poden negar l’obertura d’un «compte de pagament bàsic» només quan la persona que l’obre ja té un altre compte de pagament, encara que no sigui bàsic, amb el que pugui efectuar les operacions que el bàsic protegeix. També ho pot negar per raons d’emblanquiment de capitals o de seguretat nacional i ordre públic.

Però:

  • Si l’entitat s’ha negat per raó de l’existència d’un altre compte.
  • Si la persona té només un compte de pagament no bàsic.
  • Si la persona considera que li cobra comissions superiors a les bàsiques o que inclou serveis que no necessita, per exemple targeta de crèdit.

Pot demanar el trasllat del compte no bàsic a un compte bàsic tot sol·licitant que, una vegada fet el trasllat, es tanqui el compte no bàsic.

Si la persona ha obert el «compte de pagament bàsic» l’entitat pot tancar-ho per haver-ho fet servir per finalitats il·lícites, per inactivitat durant dos anys, per deixar de viure a la Unió Europea, per obrir un altre compte no bàsic o perquè la persona titular hagi facilitat documentació errònia o no l’hagi facilitat quan sigui obligatòria.

Vivim en un entorn dinàmic i canviant de la informació i serveis. Tot i esforçar-nos per proporcionar veracitat, exactitud, fiabilitat, utilitat i actualitat dels continguts, no sempre ho aconseguim.

El contingut d’aquest article té com a finalitat divulgar informació sobre les consultes. No pretenem dictar doctrina. El vostre criteri sempre és el que ha de prevaldre i, per tal que us en pugueu formar, us proporcionem més documents i eines de consulta.

Podreu trobar més informació fent una cerca al web o pregunta a IA amb el criteri «compte de pagament bàsic».

Es pot consultar el Reial decret llei a: https://www.boe.es/eli/es/rdl/2017/11/24/19/con